Ginesta groga, olorosa
que anuncies la calor
i omples el meu cor de joia
amb la teva bona olor.
Quan et miro et veig formosa
i quan t’oloro em fas tornar
aquells records de la infància
quan anava a passejar
per la muntanya amb els pares
i un pom me’n feien portar.
L’agafava fort, amb les meves dues mans .
A la iaia li portava perquè el pogués olorar
i quan el seu nas s’omplia amb tot el teu perfum
la seva cara semblava que se li omplia de llum.
L’emoció que l’embargava sempre la feia plorar,
era de felicitat i això ens ha d’alegrar.
Ara quan bé el bon temps
i penso que amb ell véns tu,
vaig corrent a la muntanya.
Ja no n’agafo cap pom,
ja no tic a qui portar-li,
però visc del seu record.
M. N. Prats
Que tierno tu poema M.N.LA GINESTA, es una planta salvaje que a mi me encanta.
ResponderEliminarUn besazo