Els 20 minuts de recorregut que el separaven del lloc on es dirigia se li estaven fent eterns. El cap li bullia, els records l’envaïen i la tristor s’apoderava d’ell.
Va re capacitar i mentalment es va escriure un guió:
- Quan arribi saludaré als presents amb un somriure discret. Quan la vegi li presentaré els meus respectes i al marxar m’acomiadaré amb un: “a reveure”.
En arribar, l’enteniment el va abandonar, va córrer cap on era ella i agenollat al seu costat, entre plors i paraules atropellades se li va entendre dir: Amor meu perquè te n’has tingut d’anar?.
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Gràcies pel teu comentari, la teva opinió ens interessa
Gracias por tu comentario, tu opinión nos interesa