Passem
uns dies de vacances amb la nostra néta més petita en un poblet de muntanya
on hi ha pocs habitants.
Les
cases de pagès, amb els seus horts i corrals, estan distanciades les unes
de les altres. La llum per la part exterior de les cases és molt
feble.
Les
persones d'aquest poble, com a bons catalans tenen esperit
d'estalvi, matinen amb el
cant dels galls i van a dormir quan s'enfosqueix.
Al
carrer la il·luminació dóna molt que desitjar i la casa que hem
llogat està separada del
poble. El que pot semblar un inconvenient per a molts, per a la
nostra néta és avantatge.
Cada vespre, després de sopar, fem un petit tomb a l'entorn dels
pins. Ens posem
les xiruques i l'anorac i prenem les lots. Després de gaudir de les
postes de sol, passegem
a la llum de la lluna; a ella li agrada observar les cuques de llum,
escoltar la remor
dels arbres, percebre la melodia d'alguns animalons, contemplar les
estrelles, contar-les...
Una
nit no vam sortir, ja que estava completament fosc; la lluna ben
amagada. Vam pujar al
terrat mig tristos, ens asseguérem al banc fent comentaris, i, oh
sorpresa! vam veure una
gran resplendor que de sobte no enteníem. Una cua blanquinosa on les
estrelles brillaven
com uns petits diamants; com podia aparèixer en un firmament tant
negre? Però l'avi,
que és molt sabut, va dir tot decidit: és la Via Làctia! Quina
visió tant bonica i tant inesperada!
La Martina, molt contenta, volia baixar al carrer per veure si
l'atrapava; no parava
de preguntar, allò que representava, i, d'on havia sortit; ella mai
ho havia vist. Li vam
explicar que la Via Làctia és la nostra Galàxia. Un estol d'estels
amb forma de disc
que
inclou el Sol i el Sistema Solar. Després d'un llarg diàleg vàrem
anar a dormir amb el pacte
que al matí, a l'hora d'esmorzar, continuaríem parlant-ne, i ,ella
va preguntar, demà encara
la podrem veure?
Rosa,
1 d'octubre de 2012
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Gràcies pel teu comentari, la teva opinió ens interessa
Gracias por tu comentario, tu opinión nos interesa