EL MAJOR NOU (Aurora Giménez Padilla)

Quan la Maria se sent sola acostuma a visitar la cafeteria que hi ha a la plaça Major, número nou. La rep la Lídia, dona encantadora de pell bruna, simpàtica i que sembla que vetlli pel benestar de tots nosaltres. De tant en tant ens diu algunes paraules en català, per fer-nos contents, i nosaltres li agraïm l’esforç amb somriures. Allà, la Maria sempre troba algun amic amb qui parlar o, simplement, compartir una estona. Troba gent amb les mateixes inquietuds i amb qui pot establir una bona conversa sobre llibres, escriptors, fotografia, informàtica, o sobre els últims escrits. De vegades es troba amb una persona amb qui no cal parlar de res. S’asseu al seu costat i escolta el seu silenci , un silenci que et diu: “tranquil·la, sóc aquí, no estàs sola”... La Maria agafa la seva tassa de te verd i, a poc a poc, va fent petits glops, tot mirant els coloms que van picotejant les engrunes dels esmorzars que els clients han deixat caure a terra. L’home fuma en silenci, ella diu alguna cosa de tant en tant i ell fa sí o no. No cal res més, estan acompanyats. Altres vegades la Maria es troba amb un grupet de lletraferits que parlen, es corregeixen els uns als altres, discuteixen... ella els deixa dir, escolta, somriu, s’ho passa genial. De tant en tant també diu la seva i es queda tan ampla. Tots són amics, es coneixen, ningú no s’enfada i, si ho fa, se li passa de seguida.

És un lloc deliciós, amb una terrassa sota uns arbres que a l’estiu ens regalen una ombra bondadosa. La gent passa pel davant per anar al mercat, ens saluden, s’aturen a preguntar com estem... A l’hivern aprofitem la timidesa del sol o gaudim del local on acostuma a haver-hi alguna exposició de fotografia o pintura. I el temps passa al MAJOR NOU...