ALBA, LA NOIA DE LA MALETA

Alba era membre d'una família d'un poblet de Lleida. Els seus pares eren pagesos. Era la primera filla, i tenia dues germanes i un germà, l'ultim de néixer. La seva mare es posà malalta i ella havia de col·laborar amb les tasques de la casa i ocupar-se dels seus germans. De petita anava a escola al seu poble i sempre era la primera en aptitud i coneixements. Per problemes familiars, tant sols va cursar estudis primaris. Quan els seus germans van ser més grans, va tenir la oportunitat de traslladar-se a viure a Lleida. Allà, convivint a casa dels seus avis paterns, començà el batxiller i va fer la carrera de Magisteri que va acabar ja de gran. Era una noia de caràcter afable i comunicatiu. Molt bonica, tenia un aire elegant, la perfecció de les seves cames lluïen a través de les mitges de seda i les sabates de taló. La llarga cabellera, moltes vegades la recollia amb un monyo. Després d'un curt festeig es casà amb un jove que treballava en el Banc i es quedà a viure a ciutat. Acabades les oposicions, la destinaren d'interina a un poblet del Bergadà, anomenat Goso, per exercir de mestra d'una escola rural. La seva preocupació va ser gran; deixar el marit, anar a un poble a molts kilòmetres lluny on es disposava de pocs mitjans de transport... Però tenia vocació de mestra i moltes ganes de fer-se un futur. Es comprà una gran maleta i començà a posar-hi totes les seves pertinences: la roba de tardor i d'hivern, calçats adients ja que a muntanya la climatologia era molt freda i nevava sovint. Pujà al tren fins a Manresa, en baixar carregada amb la maleta i mentre caminava per l'andana de la via, anava pensant en el seu futur. En acomodar-se a l'autocar per arribar al seu destí, li van caure unes llàgrimes d'enyorança. " Anys 60 "