La
Teresa i el seu germà Albert, junt amb la Marta i el Pere passaran
el cap de setmana a la casa pairal d'uns amics del seus pares.
Han
arribat avui dissabte a les tres de la tarda. Pensen estar-s'hi fins
els dilluns, diada de Tots Sants .
Deixen
les feixugues motxilles a l'entrada de la casa. Descobreixen la
situació de les diferents estances: la porta d'entrada al cancell és
de fusta rústica, rivetejada amb taxes negres rodones, la porta
interior és moderna, amb vidres de colors. A l'entrada hi ha un
armari antic de color negre, també hi ha una pica on abans hi havia
l'entrada del pou i una gran llar de foc.
L'estable
en què fa anys hi dormien les mules, estava transformat en petit
museu tot i que conserva l'abeurador. A la pallissa on es trepitjaven
els raïms, hi ha una taula de vidre transparent, des de la qual es
divisa el cup.
Per
baixar al celler hi ha uns esglaons de pedra, que surten de la
cambreta. En arribar a baix hi ha la boca del pou, uns bocois molt
grans per posar-hi el vi i d'altres botes més petites.
Quan
estant observant la bellesa i l'antiguitat d'aquest recinte...
Oh
dissort! la llum se'ls hi apaga i cames ajudeu-me! per refer el
recorregut que accedeix a l'escala, ja que a dalt també està
fosc...
Després
del petit incident, surten a comprar pa i coques per a berenar. També
compren panellets, per la castanyada del diumenge.
Tot
seguit fan camí cap a l'església.
L'església es d'estil gòtic i data del segle XIV. A l'altar major hi ha un
retaule d'alabastre, i un sagrari policromat den Josep M Jujol,
deixeble den Gaudí. També posseeix una rèplica del retaule del
segle XV, den Ramon de Mur. L'original és conserva al Museu
Episcopal de Vic.
En
sortir de visitar l'església i també la torre de guaita, pugen al
cementiri per interessar-se del nínxol que hi tenen els amics dels
seus pares.
Buscant
i mirant, el dia s'enfosqueix... D'estrelles no se'n veu cap, la
lluna està en quart m'enguant. De molt poca claror disposen per
baixar del cementiri i arribar al llindar del poble. Els hi fa un xic
de por, i comenten... “ No podem descuidar las llanternes “
Passen
per la botiga del poble a comprar embotits, fruita, aigua, tomàquets,
llet...
Admiren
els portals, la diversitat d'arcs, les cases de pedra., els
finestrals, les voltes, els picaportes...
Quan
surten de la plaça Major i enamorats del seu entorn, els crida
l'atenció un túnel de pedra que està situat per sota d'algunes
cases. Un senyor octogenari els explica que pot ser que arribi a
d'alt del castell i que les padrines, quan els petits no es portaven
be, els deien que els portarien allà per que hi corrien “
marracos”
Arribats
a casa, encenen la llar de foc, que està ubicada al menjador-cuina,
fan torrades i les acompanyen amb embotits.
Després
de veure llet calenta i de fer un xic de tertúlia, pugen els
esglaons de pedra, carregats amb els sacs i les motxilles.
Es
troben a una sala gran que distribueix les quatre habitacions de
matrimoni i la cambra del bany. Oh! que be! podem escollir una cambra
cadascú. Decideixen que és millor dormir les dues noies en una i
els dos nois a l'altre.
Les
noies, que es fixen més en els detalls, observen que totes les
habitacions estan moblades amb llits i calaixeres antigues de color
negre, llums rústics i quadres amb diferents sants. Ja dintre del
llit i cansades intenten adormir-se, més abans comenten intrigades.
“Quanta gent hi haurà mort en aquesta casa? “
De dalt
la golfa que encara no coneixien, els sembla sentir un soroll suau
que no endevinen el que pot ser...
Ja
adormides, i al cap de poc temps, han sentit un terrabastall a
l'habitació dels nois. No troben els llums i a les fosques senten
uns passos i veuen uns sacs amb caputxes...Amb la llanterna reconeixen els seus germans que és canvien d'habitació, ja que
se'ls ha trencat un travesser del llit...
L'endemà
en despertar-se, riuen tots junts de les seves pors...
Rosa, 7
de novembre de 2010
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Gràcies pel teu comentari, la teva opinió ens interessa
Gracias por tu comentario, tu opinión nos interesa